RECITAL DE PIANO:
VICENT SENDRA VILANOVA
Prof. CLAUDIO CARBÓ
Dilluns 16 de febrer 2015, 18:30h.
AUDITORI DEL CONSERVATORI
PROGRAMA
J. S. Bach (1685-1750):
Preludi i fuga nº 16 en sol menor BWV 861
(Wohl Temperiertes Klavier, 1er Volumen)
C. M. von Weber (1786-1826):
Sonata nº 4 en mi menor, op 70
Moderato
Presto vivace ed energico
Andante (quasi Allegretto) consolante
F. Liszt (1811-1886):
Estudi de concert nº 2 «La leggierezza»
C. Debussy (1862-1918):
L’isle joyeuse (La isla alegre)
VICENT SENDRA VILANOVA, piano
Vicent Sendra Vilanova naix l’any 1997 a Pego (Alacant).
Comença els seus estudis musicals a l’edat de 6 anys en l’Agrupació musical de Pego, primerament amb el piano i més tard amb la percussió també. En 9 anys va traslladar els seus estudis pianístics al Conservatori Professional Josep Climent amb el professor Claudio Carbó. Entrà a la banda de Pego com a percussionista a l’edat d’onze anys encara que sols seguiria cursant les ensenyances professionals amb el piano.
Als dotze anys va participar en el concurs internacional Antón García Abril a Terol i l’any següent va guanyar amb la modalitat de percussió el concurs del Conservatori Tenor Cortis de Dénia. A més, ha actuat en la localitat de Palma, ha col·laborat en associacions benèfiques de la seua localitat i de Gandia i ha assistit a cursos de perfeccionament a Ibi i a València (Musikeon). També ha participat en els concursos de música de cambra que ofereix el conservatori Josep Climent obtenint el primer premi l’any 2013 i el tercer premi el 2014. Tot açò ho coordinaria amb la pràctica d’esport habitual i els estudis al col·legi.
Actualment cursa 2n de batxillerat i 6é d’ensenyances professionals.
NOTES AL PROGRAMA:
Potser J. S. Bach siga un dels compositors més coneguts entre els melòmans i a més, dels més exigents per a l’intèrpret: combina la dificultat técnica amb la riquesa de la polifonía, on cal diferenciar i nivellar amb mestresa els plànols sonors. Un dels cims de la seua creació per a teclat són els dos grans volums del Clave ben Temperat, 48 Preludis i Fugues en totes les tonalitats dels quals escoltarem el nº 16 del primer volum: contrasta en este díptic el carácter melòdic i expressiu del Preludi amb el patètic motiu de la Fuga, marcat per un interval de 7ª disminuïda que ambienta totes les aparicions d’aquest conegut «tema de la creu», anomenat així per la seua disposició on es creuen els intervals.
El gran compositor Carl Maria von Weber, representant germànic de la transició entre el classicisme i romanticisme, composa la seua quarta Sonata al 1822, obra mestra on la paleta sonora de l’orquesta weberiana ja no suggereix sino que reapareix transfigurada, unint coloristes relacions d’extrema varietat i absoluta coherencia en cadascun dels seus moviments.
Juntament amb F. Chopin, F. Liszt aconsegueix situar l’estudi com una obra independent on les dificultats tècniques són un mitjà per mostrar una obra musical de concert, lluny de quedar-se en peça d’ús a l’aula. En este cas, els estudis són «capriccios poètics» on la poesia va al capdavant de la intenció musical i mecánica, i requereix gran domini tècnic i sonor per part del pianista.
Conclourà el concert amb una meravellosa peça de Claude Debussy, composada al 1904 i
inspirada en la pintura de Watteau «L’Embarquement de Cythère». En ella desplega tota la varietat de colors i filigranes per evocar la bellesa i plaer de la contemplació sonora d’allò més idílic.
Felicitem a Vicent Sendra Vilanova per la seua feina artística, de la qual fa una xicoteta mostra en aquesta velada, desitjant que continue en l’àrdua tasca de fer música per seguir desenvolupant les seues magnifiques qualitats musicals i humanes.
Publicado por